Fa 5 anys, era una persona que tenia un treball estable, amb bones condicions, bons companys de treball i relativament prop d’on tenia la meva casa, la meva família i els meus amics. En definitiva, estava en una situació còmoda i aparentment sense problemes.

Personalment, també gaudia d’una vida agradable envoltat de molt bons amics i una família fantàstica, que per sort encara els continuo tenint. Podríem dir, que era una persona amb sort, amb bona salut i molta energia per a gaudir i formar-me. Però dins de mi portava temps amb una sensació que no em feia gaudir el màxim el dia a dia. Era una sensació de rutina, que necessitava fer alguna cosa més per mi, que “em faltava alguna cosa”. Això ho notava, ja que em sentia estancat, una mescla de diferents sensacions en el meu interior, una d’elles era la que no avançava. I en la meva ment es repetia una vegada i una altra una pregunta, – ja està? això és el que faré durant els pròxims anys? No tinc res més a aportar que el meu treball de vuit hores treballant per un altre?-.

Aquesta pregunta em consumia per dins, perquè veia que havia de fer alguna cosa, per a no sentir-me així. La meva família ha estat sempre emprenedora, els meus pares, i el meu germà són gent amb les quals pots confiar i aprendre molt d’ells. Pot ser que el meu entorn familiar m’ajudés a realitzar-me aquestes preguntes. Però encara així, veia que la forma com estava el món laboral, m’arriscava molt a deixar un treball que em proporcionava una estabilitat econòmica i personal.

T’entenc, has d’estar pensant que si tenia un treball còmode on em sentia bé i envoltat de gent bona per a mi, perquè em preguntava això, perquè sentia que alguna cosa no funcionava. Pot ser que en fons ho sentia així, perquè no em feia realment feliç.

El problema és que en aquell moment, sabia que havia de fer alguna cosa però no sabia el que. Únicament sabia que ho havia de buscar fora d’on estava i que estava ansiós per trobar-ho. I com buscar-ho? vaig tenir una idea clara, no repetir experiències passades, fer coses que no havia fet fins llavors, coses que m’obrissin la ment i que m’ajudessin a millorar. Vaig començar a llegir llibres de desenvolupament personal, psicologia, emprenedoría, etc… i vaig arribar a la conclusió que era un bon moment per a vèncer unes certes pors que encara persistien en mi.

T’adones que en la vida, és tan important el quin, com el com.

La meva por

Vaig pensar que havia de fer una cosa que realment m’agradés i alhora que pogués aprendre i millorar. I la primera cosa que em va venir al capdavant va ser la de viatjar, des de sempre que m’ha agradat, però alhora havia sentit una por molt forta a viatjar només. Curiós no? Una vegada ha passat un cert temps i miro enrere, m’adono que en la vida, és tan important el quin, com el com ho facis.

Allí se’m van obrir els ulls, pensant que ja seria hora de superar aquesta por de viatjar només. Em recordava, tots aquestes petites pors superades des de llavors, a l’escola, universitat, en el treball, en l’amor, etc… Que una vegada superats et converteixes en una persona millor, on tot cobra més sentit. Així és com em volia sentir de nou.

Enfrontar-se a les teves pors

Per sort, després d’unes setmanes buscant i pensant vaig aconseguir trobar un camí que ara veig que va ser perfecte per a mi. Vaig decidir realitzar un viatge durant 2 mesos a Filipines totalment només. Un viatge que consistia en 3 punts importants per a mi:

1. Visitar per primera vegada Àsia.
2. Fer voluntariats en diferents empreses del país.
3. Millorar el meu nivell d’anglès, que em feia falta.

No puc descriure com em sentia quan només esperava els dies per a fer el viatge, una mescla de nervis, emoció, alegria i… per a ser sincer una mica de por també.

De sobte, la frase ” la felicitat està a l’altre costat de la por” cobrava molt de sentit per a mi.

Un de les majors pors que tenia era la de viatjar només, sempre ho havia fet amb amics, companys de treball, família o parella, però reconec que aquesta paraula em transmetia solitud i alhora massa llibertat és a dir, decidir en qualsevol moment que és el que volia fer, no dependre de ningú ni decidir per ningú per a fer el que volgués.

Va ser un viatge on vaig aprendre cada dia coses noves, vaig gaudir de les petites coses que et dona la vida, em vaig emportar molts records de gent que encara conservo, vaig fer amistats de diferents països, vaig conèixer una nova cultura, vaig millorar molt el meu nivell d’anglès, vaig descobrir habilitats que no sabia que tenia, vaig poder apreciar i veure la gratitud que reps quan ajudes a la gent, vaig gaudir d’uns llocs paradisíacs i sobretot vaig millorar habilitats que ja tenia i al mateix temps vaig descobrir algunes que ni tan sols sabia que tenia. Però sobretot durant tot aquest temps vaig viure com si no tingués cap problema, com si les preocupacions haguessin marxat sense dir adeu, va ser un sentiment d’alliberament.

En conclusió, i com em dic a la meva mateix diverses vegades, la por amaga moltes oportunitats per a créixer. Així que tinc la intenció que aquest blog sigui una oportunitat per a ajudar, informar i motivar a les persones que vulguin formar part d’aquest projecte i gaudir dels destins i cursos que els oferim, però també serà una gran oportunitat per a mi, de poder conèixer gent amb els mateixos al·licients i gustos a l’hora de viatjar i que vulguin viure experiències inoblidables.